Finalment...

... sembla que podem tornar cap a casa! si tu, despres de tota la historia que vam tenir amb l'ambaixada i que us explicavem al post anterior. Els detalls son del mes increibles que us pogueu imaginar, pero nomes dir-vos que al final vam passar des d'aqui un mati trucant a l'ambaixada, al ministeri i a mil llocs, fins que vam aconseguir parlar amb un noi, el nostre salvador, del departament d'informatica, que ens va dir que ell no tenia constancia de cap problema informatic. Va mirar als fitxers i va trobar una mena d'instancia que va dir q no s'entenia per res, va dir-nos que esperessim i que ell trucava a la consul per aclarir que collons passava, i al cap de dos minuts ho havia solucionat i ens va tornar a trucar dient en altres paraules que si els incompetents de l'ambaixada haguessin trucat a el divendres el "problema informatic" que ells veien tan complicat i que necessitava de la instalacio de no se quin sistema era, en paraules textuals de l'informatic, "la tonteria mas grande que te puedas imaginar". La meva alegria al sentir q el problema es solucionava va fer que no preguntes els detalls, potser millor que no saber-los, pq deu fotre bastanta rabia que pq uns ineptes no sapiguen fer click al lloc on s'ha de fer llit, tu t'hagis de quedar una setmana mes en un lloc, on mira, ja tho dic ara, que amb 3 setmanes n'hem tingut prou i de sobres, i pagar un canvi de vols amb el que aixo suposa (entre d'altres coses, que amb aquests nous vols hem d'esperar-nos tota la nit a l'aeroport de Doha...)

Pero vaja, el resum es que el dijous a la nit sortim de Kathmandu i arribem a Barcelona divendres al migdia i cap a casaaaaaaaaaaaaa!!!!

El Kunal, com sempre, fent de les seves, cada dia i cada nit canta mes (de cantar, de pudor ja no, ja el vam desinfectar be al sortir de l'orfenat, jeje). De fet, ell improvitza, pq les seves lletres acostumen a parlar de cotxes, de patates, d'aigua i d'altres necessitats basiques :)

Ah, i ja s'ens ha animat a la piscina!! ara que tornem, ara li haurem de dir que a casa no en tenim pas de piscina... pero vaja, tenim la platja a propet!



Fins aviaaaaaaaaaaaat!!! i bye bye nepal!

Problemes informatics

Hola de nou!!

despres d'uns quants dies callats sense dir res, tornem a donar senyals de vida. Tot molt be amb el Kunal, pero hem estat molt liats per temes burocratics. I resulta que tota la paperassa i tot el que haviem de fer aqui al Nepal ho vam tenir fet i ben fet i llest seguint el planing previst i la mar de be. Llavors el representant se'n va anar a la India, a l'ambaixada espanyola alla, i alla els espanyolitos ens la van liar. Va trucar el representant aquest dient que, literalment, 'faltan muchos papeles, muy mal, muy mal...'... en fi... i nosaltres flipant, clar, pq haviem donat tot el que ens demanaven. Total, que despres de parlar amb l'ecai, ells van dir que l'ambaixada s'havia tret de la maniga un munt de coses que no havien demanat mai i que, atension al dato, no els havien dit una setmana abans quan l'ecai havia trucat a l'ambaixada preguntant tota la documentacio que calia... Un joc d'ous vaja. I res, amb tot aixo, aconseguim tota la paperassa nova que demanen (no cal dir que no va ser pas cosa facil), i avui que ja ho veiem tot solucionat i llest per poder marxar el dilluns cap a casa, i avuiva i ens diuen que la puta ambaixada dels collons (per dirho suau) te un problema informatic i no poden imprimir els visats dels nens. Aixi mateix, si, si, el que llegiu. I clar, que no saben quan se solucionara, que els han d'enviar un paper de madrid (ja em diras!), i com que avui es divendres i ells, no fos cas que s'estressessin una mica, ja no treballen fins dilluns, doncs, quasi quasi segur que no podrem viatjar dilluns, amb tot el que aixo suposa... canviar bitllets d'avio (clar, ho haurem de fer dema, pel mateix motiu), fins ves a saber quan (tampoc ens diuen quan podran canviar el toner de la impresora els palurdus del ministeri)... en fi, que estem una mica desesperats pq ja te collons que tot hagi anat rodat i a la que el ministerio del gran reino de espanya entra en joc, va i la lien...

En fi, que avui aquest es el post, ara fot mandra explicar altres coses, pero vaja, com a resum rapid, direm que hem pogut mentrestant fer algunes coses de turisme, hem visitat poblatxus per aqui ben parits, i estupes budistes i coses d'aquestes, ah i jo men vaig anar al mati amb un parell mes dels pares a sobrevolar l'himalaya amb una avioneta, una guapada tu! llastima que hi havia forca nuvols, pero tot i aixi era bastant espectacular!



I el Kunal va fent de les seves, cada dia mes gamberru. Amb el catala continua avancant al seu pas, no fos cas que s'estresses. Crec que de gran, podra demanar feina a l'ambaixada.

Salut i fins aviat esperem!!!!

Bogotaaaaaaà

Ei!

ja hi tornem a ser, ara feia dies tu, pero és que aquest pàjaru ens deixa esgotats, jeje :) Tot molt bé de moment, el Kunal fa les seves rises típiques jugant a garis i mirant motubaics i les seves pataletes quan li intentem treure la ronya acumulada a base d'aigua i sabó, però vaja, de moment hem de reconèixer que ens ha sortit ben parit tu :)

Parlant de les seves rises, el tio és bo. Li costa una mica vocalitzar i quan 'repeteix' algunes paraules que li diem, la veritat és que ens pixem... per exemple, li toquem el nas i ell diu naaaashh, i també li diem 'hola guapu!' i ell va tot el dia dient 'hola pavu!', jejeje! El millor però és una mena de joc destroyer que li fem (són el tipus de jocs que li agraden, jeje) que li fem cops de cap (fluixets, claaaru, bé nosaltres fluixets, perquè ell té el cap més dur que un roc, i el puta li fot castanya!) tot dient "copdecaaaaaap!", i ell ho repetix dient "bogotaaaaaaa!", bonissim, i tot rient com un boig, claru, jeje! avui passejàvem pel centre i de cop a començat a cridar el bogota bogotaaa per alla, en fi! :)

I res, us deixem unes quantes fotos de Kathmandu perquè vegeu el bullici que s'hi gasta! Apa, molts records i fins aviat!!! Potser si tot va bé i tot quadra com ha de quadrar, arribarem dissabte o diumenge que ve, bé demà potser ho sabrem, perquè amb sort tindrem ja els seus papers traduits i els podran portar a Delhi per fer-li el visat! Toquem ferro!!

Kunal Poltrona

Uepala!

Goita, ara tenim una estoneta per escriure... pq tenim a un paiu aquí al costat roncant, jeje, i no es pas cap veí no, és el Kunal! jejeje, sí tu, ja el tenim aquí a l'hotel, de fet ja és la segona nit que dorm amb nosaltres, uaaala! La veritat és que es porta força bé, no ens podem queixar. Ara, del Kunal quietet i tímid dels primers dies, poca cosa en queda, s'ha tornat un pallasso de primera, i si no us ho creieu, mireu que fa amb les ulleres de la Marta:



I és que clar, jo crec q al principi li feia corte fer el gamberro (usease, el brètol) allà a l'orfenat amb tota la gent mirant-lo, però collons, quan es deixa anar no calla. Jeje, ara, això sí, no entenem res de res del que diu, però tenim la teoria que no diu gaire cosa amb massa significat, perquè va repetint paraules, i de tant en tant n'hi ha alguna que reconeixem i no ve a cuentu de res (per exemple, avui estavem fullejant un llibre amb colors i coses, i anava passant les pàgines com un pussessu, i anava rient i cridant coses com ara "arròs, cotxe, llet", en fi... ;)

I res, tots aquests dies a l'orfenat han sigut molt moguts com us dèiem abans. Fins i tot, vam anar a comprar uns 200 metres de tela per fer llençols pels llits de l'orfenat, i clar, els molt dropos no sabien llavors que carai fer amb tota aquella tela, i vam haver d'organitzar un taller de corte-i-confencsión, compost per nosaltres sis i una cosidora nepalesa. I ja ens veus allà fent l'inventari dels llits (amb les mides clar). Jo, que de cosir no en sé, vaig agafar la feina matemàtica (és a dir, la de poc esforç físic, saquetevulldir?), i em vaig limitar a calcular quants llençols i de quines mides podiem fer (clar, hàbils nosaltres, vam comprar la tela abans de fer el recompte, però això va ser culpa del tio de l'orfenat, que ell va dir: "saaaah, per uns 100 llits, a dos metres per llit, doncs agafem 200 metres... per sort vca arribar pels quasi 200 llits que hi havia... va parir!)... Els altres van fer la feina més bruta de tallar (tot i que gràcies a que una de les mares és filla de sastres, vam utilitzar una tècnica ancenstral de tallar recte les teles) i de cosir amb unes singers à la nepalesa, imagineu-vos-ho... però mira, en tres o quatre dies ho vam enllestir...Bé, van quedar algunes vores per acabar de cosir, però això la nepo-cosidora ho anirà acabant en les seves jornades laborals de mitja hora que fa al dia (sí tu, no s'estressen massa treballant, tot s'ha de dir, però mira, ells van fent al seu ritme).

A més a més, encara vam tenir alguna tarda per fer una mica de turisme, aquí us deixo un parell de fotos de l'estupa de Swayambunath!

Primer Post

Goita el Kunal!


Aquest és ell, mola oi? hehe! En fi, ja portem sis dies per aquí, però sembla que en facin mil!

A veure, intentaré fer un resum rapidet del que hem viscut aquests dies, perquè n'hi ha per omplir pàgines i pàgines.

El viatge en avió molt bé, llarg però bé... això sí, sense dormir cap dels dos... a les vuit del matí arribem a Kathmandu, ens porten cap a l'hotel a deixar les maletes i fotre'ns una dutxeta i ja cap a l'orfenat a conèixer el Kunal!

Deu n'hi do, quan érem allà a la saleta del director de l'orfenat i de sobte per darrera una porta vam veure un nen nyaju i morenet que apareix per allà, i era ell, el de la foto!!! Estava molt espantat, qui no ho estaria? No ens feia pas massa cas, però vaja, el vam deixar que anés a la seva, per allà amb una de les cuidadores fent coses. No xerra massa, però és molt observador, ho mira tot i, és clar, li xiflen els gari (altrament dits cotxes). Els garis que vam portar, junt amb uns globus d'aire que et treuen l'alè a l'inflar-los, van ser el primer contacte que hi vam tenir. Va començar a jugar amb nosaltres, però ell sempre molt calladet i sense somriure gens, però tampoc plorar. El que sí que va fer va ser gitar sobre la cuidadora un parell de vegades (per sort jo me n'he lliurat de moment de rebre algun tipus d'efluvi del Kunal, la Marta ja s'ha endut una cagarada tova a sobre, jijiji, però d'això ja en parlarem un altre dia ;) I res, després vam treure un quadern i unes ceres per dibuixar i ell la mar de content, anant fent garigots per tot arreu. Quan més va disfrutar va ser durant l'hora sencera que es devia passar dibuixant amb un boli sobre un globus... i qui diu que calen joguines estrafalaries per entretenir un nen?

Res tu, per no enrollar-me més parlant del Kunal i fent de pare (encara em sona taaaaaaaan estrany això...) pesat que només parla de les bondats del seu nen (haig de reconèixer que la caca del Kunal fot bastanta pudor, això no ho puc pas negar... bé, pregunteu-li a la Marta ;) us deixo per avui... ara anirem a sopar alguna cosa per aquí. Kathmandu és una ciutat, com t'ho diria, curiosa no? Fot una olor/pudor especial (barreja de curri amb pudor de menjar podrit, de neumàtic cremat i de benzina), però és ben interessant... només us deixo per acabar una de les fotos que vaig fer a uns nens que jugaven a futbol al camp de just fora l'orfenat, la meitat d'ells vestits del barça d'adalt a baix! les hi enviaré al Sandruscu, a veure si en comptes de tantes palabrites tots amb Unicef i tot això envien pasta per ajudar a fer coses per aquí, que n'hi ha moltes a fer!!



Namaste!