Primer Post

Goita el Kunal!


Aquest és ell, mola oi? hehe! En fi, ja portem sis dies per aquí, però sembla que en facin mil!

A veure, intentaré fer un resum rapidet del que hem viscut aquests dies, perquè n'hi ha per omplir pàgines i pàgines.

El viatge en avió molt bé, llarg però bé... això sí, sense dormir cap dels dos... a les vuit del matí arribem a Kathmandu, ens porten cap a l'hotel a deixar les maletes i fotre'ns una dutxeta i ja cap a l'orfenat a conèixer el Kunal!

Deu n'hi do, quan érem allà a la saleta del director de l'orfenat i de sobte per darrera una porta vam veure un nen nyaju i morenet que apareix per allà, i era ell, el de la foto!!! Estava molt espantat, qui no ho estaria? No ens feia pas massa cas, però vaja, el vam deixar que anés a la seva, per allà amb una de les cuidadores fent coses. No xerra massa, però és molt observador, ho mira tot i, és clar, li xiflen els gari (altrament dits cotxes). Els garis que vam portar, junt amb uns globus d'aire que et treuen l'alè a l'inflar-los, van ser el primer contacte que hi vam tenir. Va començar a jugar amb nosaltres, però ell sempre molt calladet i sense somriure gens, però tampoc plorar. El que sí que va fer va ser gitar sobre la cuidadora un parell de vegades (per sort jo me n'he lliurat de moment de rebre algun tipus d'efluvi del Kunal, la Marta ja s'ha endut una cagarada tova a sobre, jijiji, però d'això ja en parlarem un altre dia ;) I res, després vam treure un quadern i unes ceres per dibuixar i ell la mar de content, anant fent garigots per tot arreu. Quan més va disfrutar va ser durant l'hora sencera que es devia passar dibuixant amb un boli sobre un globus... i qui diu que calen joguines estrafalaries per entretenir un nen?

Res tu, per no enrollar-me més parlant del Kunal i fent de pare (encara em sona taaaaaaaan estrany això...) pesat que només parla de les bondats del seu nen (haig de reconèixer que la caca del Kunal fot bastanta pudor, això no ho puc pas negar... bé, pregunteu-li a la Marta ;) us deixo per avui... ara anirem a sopar alguna cosa per aquí. Kathmandu és una ciutat, com t'ho diria, curiosa no? Fot una olor/pudor especial (barreja de curri amb pudor de menjar podrit, de neumàtic cremat i de benzina), però és ben interessant... només us deixo per acabar una de les fotos que vaig fer a uns nens que jugaven a futbol al camp de just fora l'orfenat, la meitat d'ells vestits del barça d'adalt a baix! les hi enviaré al Sandruscu, a veure si en comptes de tantes palabrites tots amb Unicef i tot això envien pasta per ajudar a fer coses per aquí, que n'hi ha moltes a fer!!



Namaste!